Introducció
L’oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós i amb la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó també blanc, que li ha valgut el nom. Realitzar-ne el cens, entre altres objectius, serveix per sensibilitzar i conscienciar a la població, contribuir en la recaptació de dades per a l’estudi de l’espècie dins el marc del “Projecte orenetes”, pertanyent a l’ICO, i conèixer l’estat actual d’aquesta espècie al terme municipal de Juneda.
En data 27 de maig l’associació la Banqueta va promoure el primer cens a Juneda. Una desena de voluntaris amb prismàtics, paper i llapis en mà van recórrer els carrers de la vila i, prengueren nota de la quantitat de nius que observaren, així com si aquests estaven en bon estat, en construcció o actius.
Dades obtingudes
Després de l’observació realitzada es van localitzar 167 nius al municipi. D’aquests, 90 estaven en bon estat, en 74 es va poder observar activitat (orenetes entrant i sortint del niu) i 3 nius estaven en construcció [Fig 1].
Aquestes dades han estat introduïdes al web orenetes.cat, un web de ciència ciutadana, que promou el cens d’oreneta cuablanca arreu de Catalunya i que permet consultar-ne les dades registrades. Aquest any 2022, el conjunt de censos d’aquesta espècie realitzats a Catalunya és de 25663 nius [Fig 2].
📍 Accedeix al mapa de localització dels nius a Juneda
Conclusions
Un cop realitzada l’experiència, l’Associació es planteja donar-li continuïtat al projecte per poder conéixer l’evolució d’aquesta au. Igualment, es planteja promoure el cens en poblacions veïnes i així contrastar-ne dades útils per ampliar el ventall d’informació extreta.
Segons Maria Guiu, biòloga i coordinadora del cens, podem afirmar que tot i haver estat l’estrena d’aquesta activitat, la participació ciutadana ha estat clau per a poder-la desenvolupar i, alhora, ha estat un primer pas per aproximar-nos un xic més a aquesta espècie. A Catalunya existeixen 5 espècies diferents d’oreneta i el tipus de niu que formen és particular de l’espècie, fruit d’una estratègia evolutiva. Cada any, l’oreneta cuablanca realitza un viatge de fins a 5000km/trajecte, recorrent continents estacionalment (d’Àfrica a Europa) a la cerca del clima idoni per a poder-se reproduir i disposar de l’aliment requerit.
Els nius estan formats per boletes de fang a les quals les hi han tret l’aire, per tal que solidifiquin bé i guanyin resistència. Cada niu s’estima que requereix de 2500 boletes de fang, és a dir, 2500 viatges al punt del recurs. Per tant, tota l’energia destinada a l’elaboració d’un nou niu pot afectar a l’energia disponible per a la reproducció (endarreriment de la posta) i la cuida de la progènie. Sobretot, quan la cerca de recursos (especialment, aigua) esdevé més dificultós de lo habitual. A més, els individus d’aquesta espècie viuen pocs anys i cada migració és un repte per a ells que, a vegades, pot esdevenir l’única oportunitat de reproduir-se.
Aquesta espècie actualment es troba protegida, tan ella com els seus nius, ja que segons SEO BirdLife, “Sociedad Española de Ornitología”, s’ha detectat un declivi poblacional a nivell espanyol i europeu, en els darrers anys. Aquest, pot haver estat influït per diversos factors dels quals en destaquen: l’ús d’insecticides agrícoles, els moderns dissenys de les edificacions (a on tenir aixopluc és més difícil), la dificultat per a l’obtenció de recursos hídrics al moment idoni.
Considerant que es tracta d’una au insectívora i migratòria, és important tenir-ne especial cura, doncs una alteració marcada en la seva demografia podria tenir un impacte tant a nivell local com global. Alhora, la seva presència esdevé (com qualsevol altra espècie d’au) un important indicador de la salut ambiental de la zona.
És clara doncs la importància de contribuir en la prosperitat de l’espècie, protegint-la a ella i als seus nius, facilitar-li recursos hídrics per a la nidificació i/o instal·lant nius artificials.
La Banqueta de Juneda 